Posicionament de la CUP sobre el POUM

L’aprovació provisional del POUM i el punt de vista de la CUP Manresa:

L’any 2011 a la CUP vam decidir fer una aposta ferma per un nou POUM, que servís per definir Manresa i solucionar els principals problemes urbanístics de la ciutat. Per això ens varem involucrar molt intensament en la redacció de l’avanç de pla i de l’aprovació inicial, amb l’objectiu d’introduir al document els aspectes que creiem més importants (decreixement, anella verda, mobilitat, etc.). La nostra implicació va significar que el POUM tingués una definició molt més propera als nostres postulats que no pas si hagués estat elaborat en solitari per CIU.

Des del primer moment també va quedar clar que tant el PSC com ERC tenien al cap un model de ciutat sensiblement diferent, com va quedar palès en el seu posicionament al ple i sobretot en els seus posicionaments públics. En aquell moment era evident que els models de la CUP i d’ERC, tot i ser semblants, divergien en alguns punts concrets.

Al 2015 la nova configuració de l’ajuntament va fer que el POUM prengués un rumb diferent, especialment després de l’entrada d’ERC al govern. Com és natural, el pla va virar cap al model defensat sempre pel regidor Marc Aloy, i les aportacions de la CUP, tot i no desaparèixer del tot, van quedar en un segon terme. Finalment, el pla que ara es porta a aprovació és un document més similar al que des del començament han defensat PSC i ERC que no pas al document inicial recolzat per la CUP. I no es tracta tant de casos concrets que hagin canviat radicalment durant el procès (que també n’hi ha), sinó de l’aire general del document. I bàsicament es tracta d’una qüestió de confiança. El POUM del mandat anterior ens el sentíem nostre, i estàvem convençudes que es tiraria endavant en els termes que nosaltres consideràvem necessaris. El POUM que s’aprova és una altra cosa, i no creiem que les nostres aportacions, tot i mantenir-se en bona part, siguin centrals en el projecte de ciutat que defensa l’equip de govern.

Cal afegir, que no només ho diem nosaltres que el POUM ha fet un gir respecte al document inicial. Un gir que tot i no compartir, entenem totalment legitim. ERC és al govern i per tant, farà aquelles passes que puguin per avançar cap al seu model de ciutat. Per tant, no és pas una crítica en sí, sinó que és un fet totalment tangible. ERC s’abstenia en un document i ara el defensa, alguna cosa ha hagut de canviar. A nosaltres, per exemple, ens preocupa molt què passarà amb el canvi d’estacions proposat al document inicial que ara ja no es contempla, i que si en algun lloc s’ha de contemplar, serà des de la regidoria d’urbanisme, on ara mateix hi ha una persona que no comparteix aquest canvi, en un despatx de Barcelona. Doncs, bé, amb això no ens hi sentim còmodes, per molt que la redacció d’aquest protocol, sigui elmillor per tal de fer possible aquest canvi.

En resum, han estat 6 anys de treball intens, d’involucració i de feina, dels que ens sentim orgulloses. El pla que s’aprovarà té aspectes que valorem molt positivament, d’altres que poden acabar sent positius (dependrà de com es desenvolupin) i alguns que no ens convencen gens. Ara els repassarem tots, però estem convençudes que és un pla millor que el que teníem i de que serà un instrument més útil per a la ciutat. És un POUM correcte, però no és el POUM de la CUP.

Abans d’entrar a detallar els aspectes tècnics del Pla, voldríem fer un agraïment a tota la gent que ha treballat en la redacció d’aquest document. En primer lloc, creiem necessari agrair la feina de tota la gent que ha participat a les assemblees obertes de la CUP sobre el tema, ja que ha estat entre totes que hem analitzat, debatut i finalment decidit el nostre posicionament. Estem molt orgulloses de tot el procés, que ha involucrat a molta gent i que ens ha permès socialitzar un debat de gran complexitat i amb un gran impacte sobre el futur de Manresa. En segon lloc, també volem agrair la feina de l’equip redactor del POUM i dels tècnics municipals, que en tot moment han respost a les nostres demandes i han aclarit els nostres dubtes. Han estat molts anys de reunions, de documentació i de plànols, i independentment del resultat final i del nostre posicionament ha resultat un procés molt satisfactori i enriquidor. Finalment, també cal agrair la disponibilitat mostrada pels responsables polítics, tant en el mandat anterior com en l’actual, ja que tot i les lògiques divergències la comunicació ha estat molt fluida i això ha facilitat molt la nostra feina. Moltes gràcies a totes.

Un cop aprovat el pla inicial, vam presentar dues al·legacions, que entenem que no s’ha tingut en compte la filosofia que les promovia:

a) Sobre les prioritats de creixement.

«Primer de tot, cal ocupar els pisos buits, sense marge d’especulació; en segon terme, cal rehabilitar els pisos en estat de ruïna situats al barri antic de la ciutat, eliminant d’aquesta manera la imatge d’abandó que evoca el barri; En tercer terme i/o al mateix temps, omplir els solars buits de la ciutat i tots aquells que així no pugui ser, i/o mentre no es faci, just després de l’aprovació definitiva del POUM, cedir-los a la ciutat com a espai verd, i/o lliure, fent d’aquesta manera que no esdevinguin espais on s’acumula la brutícia, i que puguin ser utilitzats per a tota la població; en quart terme i un cop tots els solars buits estiguin donant un ús, majoritàriament d’habitatge, llavors serà el moment de començar a desenvolupar els sectors desenvolupats en sòl urbanitzable»

Tot i que enteníem que no podíem desqualificar tot el sòl urbanitzable, creiem que s’havia de utilitzar certs mecanismes per tal de limitar el creixement. Creiem que el concepte, o la filosofia que contenia la nostra al·legació no s’ha tingut en compte. Entenem que la ciutat ha de créixer de forma endreçada, planificada i sostenible. En aquest sentit creiem que no es pot començar a construir fins que no s’hagi reduït el % d’habitatge buit. Això contempla que si es vol invertir, hi ha molt a fer quant a rehabilitació al nucli antic, però ja veiem que les àrees de conservació i rehabilitació que vam proposar, no han sigut possibles. Per altra banda, un cop ocupats els habitatges buits, cal que es construeixi la ciutat consolidada, és a dir, tots aquells solars exclosos de la ciutat. I si aquests no es desenvolupen, en tot cas han de passar a ser espai per a la ciutat, com s’ha fet per exemple amb la plaça Mercè Angla Escaler, però això tampoc s’ha introduït al document. Un cop haguem crescut per l’interior, caldrà doncs, desenvolupar la ciutat no consolidada, i un cop consolidada aquesta part, desenvolupar els sectors qualificats de sòl urbanitzable.

Creiem doncs, que en cap cas, s’ha entès el concepte, quan es parla de que cada any s’hauran de mobilitzar 113 habitatges buits, així doncs distribuint tot el parc buit d’habitatge al llarg dels 18 anys de vigència del POUM i no a l’inici. Per tant, continuarem creixent sense ocupar l’habitatge buit, sense que el PLH hi digui res més que com ocupar aquests 113 habitatges l’any, i no els 2.262 habitatges que es considera que s’hauran d’ocupar; recordem que n’hi ha 7900 de buits. Sí que és cert que dels 1.564 habitatges hem passat als 2.262, per tant de la reducció dels habitatges buits del 17 al 15% hi és, però creiem que aquests encara no són suficients.

Tampoc creiem que s’hagi entès el concepte de créixer de forma endreçada planificada i sostenible, ja que només es té en compte aquesta filosofia quant a l’habitatge, però no en aquells sectors on no hi hagi habitatge, es podran desenvolupar quan vulguin, generant mobilitats encara menys sostenibles dins la ciutat. Sí que és cert però que s’han introduït certs mecanismes per tal que no es puguin desenvolupar sectors que consten al final fins que no s’hagin desenvolupat els que consten a l’inici, independentment que haguem arribat al moment en que ja es podria per agenda. De totes maneres, això amb una modificació de planejament es pot canviar, per tant, creiem doncs, que és pràcticament paper mullat.

b) Sector camí dels Trullols

«En primer terme, que s’estableixin mecanismes per al repartiment del comerç en tot l’àmbit del PPU CTR, i que no es faciliti la col·locació d’aquest a la façana de l’avinguda dels països Catalans. D’aquesta manera es dificulta que la zona que toca amb l’avinguda dels Països Catalans d’aquest Pla Parcial Urbanístic Camí dels Trullols, sigui una nova zona de l’àmbit comercial dels Trullols.»

Vam presentar una al·legació per tal d’establir mecanismes que no permetessin que en aquest sector es pogués ampliar d’alguna manera el sector comercial dels Trullols. I aquest mecanisme no s’ha introduït. Fins hi tot en una fase prèvia al document votat avui es feia el contrari, cosa que denota quina és la voluntat política. És cert que respecte al document inicial s’ha reduït els m2 de sostre per a altres usos que no siguin els d’habitatge, però a la memòria diu clarament que aquests s’haurà de concentrar al carrer Joan Fuster on s’haurà de preveure preferentment per activitats econòmiques.

Entenem doncs, que de les dues al·legacions presentades, cap de les dues ha estat del tot estimada. Encara que al dictamen constin les dues com a estimades.

Pel que fa als 3 eixos als quals ens van portar a aprovar el POUM inicialment:

1. El decreixement respecte el Pla General d’ordenació Urbanística del 1997:

A la següent taula es poden veure els m2 totals del document del 97, a la proposta al document inicial al que ara es vota (provisional)

PGOU97 % INICIAL % PROVISIONAL %
TERME URBÀ 41.420.000 100 41.613.654 100 41.637.866 100
SÒL URBÀ 6.429.253 15,5 8.722.952 21 7.789.918 18,7
Consolidat 6.925.357 16,6 6.640.487 15,9
No consolidat 1.797.595 4,3 1.149.431 2,7
URBANITZABLE 3.877.629 9,4 1.311.796 3,2 2.098.680 5
NO URBANITZABLE 31.113.118 75,1 31.581.331 75,9 31.749.267 76,3

En aquest sentit, el document que es presenta preveu una ampliació del sòl no urbanitzable respecte el vigent i la inicial. Passant del 75’1% al 75,9% a la inicial i al 76’3%.

També és cert que de la inicial a la provisional part del sòl urbà passa a urbanitzable, cosa que en general considerem positiu, però això és degut a què els plans parcials amb projecte de reparcel·lació aprovats es contemplaven com a sòl no consolidat al document inicial i no com a sòl urbanitzable que és com es contemplen ara.

Cal recordar però que amb 20 anys, hem consolidat 22Ha i ara en preveiem consolidar 114 i urbanitzar 209Ha. És a dir, que el creixement que es preveu en aquests 18 anys de POUM multiplica per 14 el que s’ha fet durant aquests 20 anys. (bombolla immobiliària inclosa). Entenem que això és fruit de la legalitat i molt probables indemnitzacions si ens fèiem enrere, i per això demanàvem aquests mecanismes per tal de preveure un creixement no expansiu, que entenem que no han estat resolts.

Una de les coses que ens ha agradat d’aquest POUM, és que s’ha intentat relligar la ciutat consolidada, i s’ha fet una feina per tal de rebuscar tots aquells espais dins la ciutat on encara s’hi pot créixer, intentant doncs, treure tot el suc d’allò que ja tenim construït i urbanitzat. Les eines urbanístiques, doncs, en aquest cas, creiem que hi són, però val a dir que això no és garantia de què s’executin.

2. Blindatge de l’anella verda.

Entenem que una de les poques coses que des d’un inici ja hi havia consens. En aquest sentit, doncs, poques coses han variat. Potser teníem la oportunitat de crear figures per augmentar la protecció i/o per a planificar millor. Sí que s’ha introduït un pla especial de millora de l’horta, que creiem que és una cosa positiva, però aquest es limita a l’horta familiar, i no a tot el regadiu. Serà difícil doncs, des del POUM, poder generar figures per tal de destacar la importància dels productes que es generen al nostre regadiu i ho puguem entendre com un cicle tancat. Entenem també que els espais d’interès agrícola, és necessaris mantenir-los i conservar-los en aquest sentit, com a espais d’interès agrícola i/o medioambiental, i no com a espais exclusivament de lleure, en aquest cas, ja hi ha altres zones de l’anella verda que ho permeten.

És molt important també garantir les portes des del nucli urbà cap a l’anella verda. Aquest POUM, entenem que encara no del tot ho garanteix. Sí que és cert que marca quines seran aquestes portes, però per a desenvolupar-les, saber com són, executar-les, caldrà desenvolupar el pla especial de l’espai públic.

Per altra banda, però, cal dir també que la relació entre espai lliure qualificat/habitant entre el document inicial i el provisional, baixa. Si al inicial parlàvem de 19’9m2, ara parlem de 13’7m2.

En relació al sòl qualificat, es redueix un 16%, i pel que fa a la relació entre el sòl urbà i urbanitzable es redueix un 6%, la xifra que creiem que cal destacar. És a dir, la proposta que ara s’aprova, tindrà un 6% menys d’espais lliures dins de la ciutat que la proposta que es va aprovar inicialment.

3. Mobilitat

La idea de transformar la carretera de Cardona i la carretera de Vic en un gran passeig, on es pacifiqui el trànsit i es prioritzi el transport públic a través del carril bus, és una de les idees claus que tenia i que ens agradava del POUM, i que sempre hem defensat. En aquest sentit, creiem que és de vital importància que es relacioni directament aquest eix, amb les estacions de transport públic a més gran escala. És a dir, aquest eix de Sant Fruitós de Bages, passant per la carretera de Vic, la de Cardona passant per el pont proposat del Cardener fins a Sant Joan de Vilatorrada, ha d’estar totalment vinculat a les estacions de ferrocarril, és a dir, la renfe i els FGC i a l’estació d’autobusos. És per això que considerem un pas enrere que ara es proposi fer un pla especial per a reconèixer aquest eix, però un sense sentit que aquest no es relacioni amb el pla especial d’infraestructures de comunicació que és el que ha de parlar del futur de l’estació d’autobusos i dels FGC. Creiem doncs, que en aquest cas hi ha una manca de voluntat política per tal de què això es desenvolupi tal com es va aprovar en el document inicial.

En termes de mobilitat, volem destacar un altre aspecte, els recorreguts per a vianants. Aquests no es desenvolupen en el Pla d’Ordenació, sinó que el que marca el pla és que es farà un pla especial de l’espai públic per a tractar-los. Creiem que aquests recorreguts principals han de ser aquells que utilitzen els infants per anar de casa seva al centre educactiu, per facilitar la mobilitat a peu i treure els cotxes de les escoles. Com també a altres equipaments que poden utilitzar els infants. Han de recollir també aquells que van als parcs i jardins de la ciutat, com també a les portes de l’anella verda. Els recorreguts als centres de barri i els de les tasques de cures, també hi han de ser. Caldrà assegurar que el recorregut per a arribar a equipaments més generals sigui accessible i universal amb transport públic. Cal també que el carril bici estigui lligat al transport urbà i no només al transport de lleure. És per això el pla especial de l’espai públic ha d’anar lligat de la mà amb el pla de mobilitat (que s’ha de fer, ja que està caducat).

Expressem tot això, pel fet que són mancances no introduïdes al pla urbanístic i que s’hagessin pogut introduir a la vegada que també s’introduïa l’objectiu de que el pla tingués perspectiva de gènere, cosa que de moment no veiem. Potser seria com dir que som ciutat amiga dels infants i ciutat amiga de la gent gran. Títol que ens dóna la UNESO o l’OMS, però que no hi ha gaires elements per fer-ho possible, com per exemple els 2 anys d’espera per una persona que vol entrar en una residència.

Finalment volem destacar 4 temes més:

a) Perspectiva feminista

Continuant amb la perspectiva feminista del Pla d’Ordenació, calen fer algunes consideracions:

Creiem que posar als objectius de la Memòria del document del POUM que «En qualsevol cas, el pla aposta per propostes adreçades a la igualtat, que han de permetre impulsar, garantir i consolidar actuacions urbanístiques que integrin la igualtat d’oportunitats i també la perspectiva de gènere.» No és en cap cas garantia de res. Tot i que és cert que a la memòria social, moltes dades estan desagregades per sexe, és cert que es parla de col·lectius exclosos per violència masclista, és cert que hi va haver un espai de participació i enquestes on algunes dones hi van participar, més enllà d’això, no s’ha fet res més. No se’n parla a la memòria, més enllà de la frase als objectius. L’estudi d’avaluació de mobilitat generada no té cap tipus de perspectiva feminista, ni les dades estan disagregades per sexe, ni tampoc es contemplen les mobilitats generades per motius de cura, reproducció i domèstiques.

Però podríem anar més enllà. En una comissió de seguiment, se’ns va dir que si es generen espais que fan por de nit, doncs que a qui li faci por no hi entri. Parlant d’un parc públic, és a dir, fent d’aquest espai públic, no universal. Segurament, l’únic moment de les 27 comissions de seguiment (aproximadament duraven 1’5h) que s’ha parlat de perspectiva feminista.

b) Habitatge

Volem centrar l’habitatge en dos temes, l’HPO i la qualitat de l’habitatge, la seva superfície.

Pel que fa la superfície dels habitatges, creiem que no és positiu, i així ja ho hem expressat en diferents trobades amb l’equip de govern, que la densitat d’habitatges, permeti que aquests siguin d’uns 63m2 (superfície útil). Fa quasi un any, el regidor Marc Aloy afirmava que a Manresa d’habitatges petits en sobren i que en fan falta de grans. Així doncs, és com es conforma el POUM, amb habitatges d’uns 63m2 excepte al barri antic que serien d’uns 81m2. No habitatges grans com els que necessita la ciutat (segons l’equip de govern).

Això ens porta a veure realment la voluntat d’aquest pla. Posar les eines a disposició perquè els promotors d’aquests nous habitatges facin i desfacin com els interessa. I en tot cas els pisos petits tornaran a ser una necessitat, quan els preus facin inviables els grans, i en aquest sentit, encara que la ciutat estigui plena d’habitatges de «dues habitacions, cuina – menjador i bany», el pla no posa cap restricció perquè continuem vivint en habitatges on no hi cabem.

Sobre l’habitatge de protecció oficial (HPO), segons els nostres càlculs, no hi ha gaire variació entre els percentatges d’HPO del document inicial i el provisional. Però es poden fer càlculs molt diferents i no cal entrar en discusió. El que sí que es pot afirmar, és que el document que s’aprova s’agafa al peu de la lletra la llei, i ha planifica un 30% d’HPO xifra amunt, xifra avall. Ni més ni menys. Així doncs, no podem dir que se’n fa més o menys que l’anterior, sinó que compleix la llei. Per tant en aquest sentit, no és en cap cas un Pla d’Ordenació ambiciós.

L’important de l’HPO, i que no hem sabut trobar a la documentació (entenem doncs que no se’n parla) és que aquest serveixi per a ampliar el parc d’habitatge assequible, per tant que passi a ser de lloguer. La ciutat té una manca d’habitatge d’aquestes característiques. Així doncs, en aquest sentit, tampoc s’ha donant resposta al què la necessita la ciutat des dels pocs mecanismes que té l’administració quan a incidir en el desenvolupament de sectors.

c) Nucli Antic:

Creiem que s’hagués pogut fer una feina molt més d’acupuntura al nucli antic que no s’ha fet. Creiem que s’haguessin hagut d’introduir en el Pla d’ordenació els treballs per tal de delimitar àrees de conservació i rehabilitació i no només la creació d’àmbits de planejament derivat en aquells en els quals hi ha d’haver una iniciativa econòmica darrera, (no diem privada perquè hi ha un sector que la propietat és completament pública).

Un mecanisme com el POUM, hagués hagut d’incidir en portar al Nucli antic aquells equipaments que es cregui que poden dinamitzar-lo, creant una força centrípeta per tal de vitalitzar-lo. Cosa que tampoc hem sabut trobar en els documents i per tant entenem que no se’n parla.

Finalment, creiem que és un gran error, entendre el turisme estretament lligat amb la cova de Sant Ignasi, i per tant amb la religió. Com si els 26 segles d’història es puguessin resumir així.

d) Convenis

Aprovant aquest dictamen, aprovem també tots els convenis que s’han fet al llarg d’aquests anys de redacció del POUM. Alguns d’ells, des de la CUP mai hi hem estat d’acord i sempre hi hem votat en contra, ja sigui el d’ampliació d’usos del Parc tecnològic o el de l’Alcoholera.

Parc tecnològic. En el seu moment es van destruir uns terrenys que havien de ser part de l’anella verda, que havien de configurar el gran parc territorial de l’Agulla. Això no ha estat així per a posar-hi uns usos que finalment no han sigut (només cal veure quines empreses es situen a l’edifici impuls, pagat amb diner públic en uns terrenys que no són ni nostres i que per adquirir-los haurem de pagar més d’1 milió d’€. És a dir, un fracàs total). En definitiva, ampliar els usos, d’aquest sector, el converteix en allò que no havia de ser. Per tal de requalificar aquests terrenys, al 2005 es va vendre que seria un sector «meravellós», que «hi portaríem el tren» i «llocs de feina totalment qualificats». Sota cap concepte, des de la CUP de Manresa contribuirem a aquest engany.

Pel que fa a l’alcoholera. Ja ho hem explicat, però el creixement de la ciutat de Manresa, ha de passar primer, per a omplir els habitatges buits. Aquest conveni posa facilitats a un banc (banco Santander que segons la PAH és un dels que més desnona), a construir en el termini de 4 anys, 90 habitatges, quan en el document aprovat inicialment només se’ls permetia construir-ne 60. Creiem que la ciutat de Manresa, no té cap pressa en construir més habitatge, i posar facilitats perquè això es produeixi en detriment de la ciutat en sí, és un gran error. Amb això, tampoc hi podem contribuir.