Arxiu de l'autor: cupmanresa

Posicionament sobre el Pla Local d’Habitatge

Sobre les formes

En primer lloc, i abans d’entrar en l’anàlisi polític del pla, la CUP volem mostrar el nostre desacord amb el que entenem que ha sigut una precipitació de l’equip de govern portar a votació el Pla d’Habitatge aquest mes de juny. Aquest desacord, ja el vam mostar a la comissió informativa del passat divendres on vam votar en contra de portar el dictamen al Ple d’avui. Entenem que és precipitat, bàsicament perquè l’Ajuntament porta des de l’abril-maig del 2016 amb l’elaboració del pla i no venia d’aplaçar-lo un mes, tenint en compte que des del principi de l’elaboració tant l’equip de govern com el regidor d’habitatge del moment, en Toni Llobet van donar especial rellevància a les sessions participatives.

Segons el calendari del pla local d’habitatge que se’ns va fer arribar al seu moment la sessió participativa, en forma de taula d’habitatge, s’havia de celebrar al mes anterior d’entrar el Pla d’Habitatge a votació. En canvi, hem vist que aquesta taula de l’habitatge es celebrava una setmana abans i que, a més, de taula d’habitatge en tenia poca cosa, ja que més aviat va ser l’exposició pública del Pla per part del govern. I parlem d’exposició pública perquè de l’hora i mitja que va durar, una hora es va dedicar únicament i exclusiva a que el govern expliqués el Pla en format conferència. A més, la premsa va ser present a l’acte, fet inèdit en qualsevol de les altres taules d’habitatge que s’havien celebrat, d’habitatge o de pobresa energètica o del tercer sector, mai la premsa hi havia sigut present, fet que reafirma que anomenar aquell espai “taula d’habitatge” era més de cara a la galeria que no pas altre cosa, ja que el debat i les aportacions que es van fer de res van servir, ja que no s’ha modificat res més del Pla, exceputant l’error que vam detectar des de la CUP que contradeia el que estava escrit al POUM.

A més, la CUP també pensem que s’han menystingut les entitats que han participat al llarg d’aquest any i escaig a les taules d’habitatge. Ho entenem així, perquè el que es va presentar a aquesta última taula de l’habitatge eren les actuacions, és a dir, la clau de volta de tot plegat, la part més important del Pla que partia d’una diagnosi més o menys participada i que, malgrat no es recollien totes les sensibilitats semblava que la voluntat de l’equip de govern almenys havia sigut la de generar debat i de confrontar idees. Per molt que després fos l’equip de govern el qui decidís quina part quedava materialitzada al Pla i quina no. Però en el cas del resultat final (les actuacions) hem vist com aquestes arribaven a les entitats amb un marge de temps (una setmana o poc més) massa limitat per poder analitzar a fons les propostes.

Segons el regidor Calmet la voluntat de portar el Pla a votació respon a que s’havia d’aprovar abans de l’estiu i que la sensació que havia tingut al reunir-se amb els grups municipals havia sigut que s’anava tard. Dir que la CUP, tal i com li vam dir al regidor al seu dia, prevalia el debat serè i deixar un marge de temps raonable a grups municipals i entitats per poder presentar esmenes més treballades que les que hem presentat. I per molt que se’ns digui que el Pla no és una cosa tancada i que hi haurà un seguiment totes sabem com acaben anant les coses i que, el document que s’aprovarà avui difícilment patirà canvis substancials.

Per tant, per molt que tot això que acabo de dir no refereixi directament a l’anàlisi polític del pla sí que queda clar que aquesta manera de procedir ha tingut conseqüències polítiques.

Anàlisi polític

Entrant ja a l’anàlisi més polític del Pla, seguim veient com ja li vam dir al seu dia al regidor Calmet que moltes de les actuacions tenen un llenguatge ambigü i no estan quantificades. És a dir, una de les propostes que vam fer com a CUP és que segons la memòria social del POUM 3403 persones que responen a 1528 unitats familiars tenen problemes greus d’habitatge. Per tant, creiem i seguim creient que el primer que caldria és buscar la solució a l’emergència social que passa per solucionar els problemes d’aquestes 1528 unitats familiars. Tenim clar que les problemàtiques d’habitatge són diverses i que per tant necessiten d’actuacions diferents. Certament, les actuacions que se’ns presenten ja preveuen donar resposta a alguns d’aquests casos, però el fet que no estigui quantificades (que les actuacions no ens diguin el nombre exacte d’habitatges als que respondran) ens fa pensar que quedarà molt lluny de solucionar els problemes d’aquestes 1528 unitats familiars. I parlem de 1528 unitats familiars perquè ho diu la memòria social del POUM perquè segurament aquest nombre ha variat i possiblement hagi anat en augment vist que les condicions de vida de les classes populars no fan res més que empitjorar. A més, aquí tampoc es té en compte totes aquelles persones que viuen en infrahabitatges, pisos okupats (susceptibles de patir pobresa energètica), els sense llar (l’any 2015 l’Ajuntament en comptabilitzava 38 però no entràven dins d’aquestes 3403 persones) i evidentment tampoc es tenen en compte els i les invisibles: totes aquelles manresanes i manresans que no tenen papers.

Les dades que ens dóna el Pla d’Habitatge en els “objectius específics” (pàgina 123) ens parlen de recuperar 470 habitatges desocupats durant els 6 anys de vigència que té el pla. Aquests habitatges serien posats a “lloguer assequible”, en altres paraules, per sota del preu de mercat. Per tant, veiem com aquests 470 habitatges no donarien solució a les 1528 unitats familiars que pateixen d’emergència habitacional, ja que si aquestes no poden fer front al lloguer social menys encara podrien afrontar un lloguer assequible. Dit això, veiem també que el “lloguer assequible” té una trampa i aquesta és que indirectament depen del mercat. És a dir, si el preu de mercat augmenta significarà que el topall del lloguer assequible també pujarà. Per tant, la variable no la controla l’ajuntament sinó el mercat. En canvi, si en lloc de parlar de “lloguer assequible” parléssim de lloguer social (2 euros per m2 independentment del què passi amb el preu de mercat) si que seria l’Ajuntament de la ciutat de Manresa qui controlaria aquesta variable.

De totes maneres, si que creiem que l’Ajuntament i les administracions públiques en general, han de potenciar tot el què sigui lloguer assequible, HPO i totes aquelles formes d’habitatge que el seu lloguer sigui inferior al del mercat. Per una banda, perquè entenem que un pla d’habitatge ha de donar resposta també a totes aquelles capes de població que si que poden fer front a un lloguer més baix que el què ofereix el mercat i d’aquesta manera evitar que depenguin del mateix mercat i que això acabi portant-los a una situació d’emergència habitacional. Per altra banda, perquè també entenem que quanta més oferta pública més dificultats li poses al mercat perquè augmenti els preus.

Malgrat tot, creiem que la prioritat del pla d’habitatge hauria de ser incrementar el parc municipal d’habitatge i donar resposta immediata a l’emergèncial habitacional que pateix la nostra ciutat. No podem esperar a que es desenvolupi per complet aquest pla de sis anys quan la nostra ciutat necessita de solucions urgents per totes aquestes famílies. Necessita d’un pla de xoc en la immediatesa amb unes mesures o actuacions urgents que no estan contemplades ni quantificades al pla en la seva totalitat.

Per tant, objectiu principal del Pla d’habitatge recuperar pisos per ampliar el parc municipal d’habitatge i d’aquesta manera poder fer front a l’especulació del mercat i plantar cara a aquells que mercantilitzen amb un dret bàsic com és l’habitatge. Perquè un Pla d’Habitatge hauria de tenir memòria i en la seva diagnosi hauria de deixar clar el nom d’aquells bancs, immobiliàries, constructores que durant la bombolla immobiliària es van enriquir i van construir de forma desmesurada (1769 pisos buits a Manresa construits a partir de l’any 2000, ara en parlarem) sense tenir en compte que seria la majoria de la població qui pagaria les conseqüències de tot allò. Per tant, una diagnosi valenta i realista hauria deixat clar qui són els culpables de la situació d’exclusió residencial que pateix la ciutat de Manresa.

Sobre els objectius específics i les propostes concretes

Sobre la recuperació d’aquests 470 habitatges desocupats → Malgrat no compartim que es destinin a “lloguer assequible” i que la urgència del moment hauria d’obligar l’equip de govern a posar -los a lloguer social si que volem aportar el següent: un 22,4% dels pisos desocupats que sumen un total de 1769 pisos van ser construïts a partir de l’any 2000. Per tant, si s’han de recuperar habitatges creiem que seria oportú començar per aquests, ja que segur que no patiran deficiències estructurals. Sabem que molts privats no posaran facilitats perquè es lloguin els seus pisos i que, per tant, recuperar aquests habitatges no depen únicament de l’Ajuntament. Tot i això si que creiem que és obligació de l’Ajuntament pressionar els propietaris i facilitar en alguns casos, que posin a lloguer els seus pisos. Creiem que per algun lloc s’han de començar a recuperar aquests 470 pisos i aquests 1769 seran els que estaran en millor estat i que hauria de ser prioritari recuperar. Per tant, instem a l’equip de govern a focalitzar els seus esforços en aconseguir d’aquesta bossa els 470 pisos i fer-ho més ràpidament del previst, ja que a la reunió amb el regidor se’ns va dir que se’n recuperarien 188 en dos anys.

Sobre l’ampliació a 200 unitats els habitatges a un preu de lloguer assequible o social → En la línia del què s’ha comentat en l’objectiu anterior i no ens allargarem. No compartim que es torni a parlar de lloguer assequible perquè aquest depen del mercat i és precisament el mercat i l’especulació els que ens han portat a la situació actual. Per tant, creiem que l’objectiu hauria de ser lloguer social fins que a la nostra ciutat no estigui 100% resolta la situació d’emergència habitacional.

Sobre la rehabilitació de 200 habitatges en 6 anys → Ni en les actuacions ni en els objectius específics veiem que es faci una menció específica al Nucli Antic. En canvi, a la diagnosi, a l’apartat 3.4 “Els habitatges buits o habitatges amb indicis de desocupació” (pàgina 78) veiem com Valldaura, Barri Antic i Vic Remei sumen el 34% de l’habitatge buit de la ciutat. No entenem que amb unes dades com aquestes no hi hagi actuacions específiques per revertir la situació a la ciutat envellida. Parlem de 2659 habitatges en 3 barris de la ciutat. Ens quedem curts parlant d’actuacions específiques perquè realment el què caldria és un veritable pla de xoc per evitat que la ciutat envellida acabi caient a trossos. Malauradament, el pla d’habitatge tampoc contempla cap acció concreta per aturar la degradació al Nucli Antic.

Actuació número 24, sobre el parc municipal d’habitatges d’emergència → Destinats a aquella gent que l’han fet fora de casa o s’ha vist obligada a marxar-ne. L’objectiu d’aquesta actuació parla de “garantir l’allotjament provicional i cobertura de les necessitats bàsiques a les persones”. Cap referència en els objectius d’augmentar el nombre d’habitatges d’emergència quan sabem del cert que hi ha hagut casos on han sigut els col·lectius que defensen el dret a l’habitatge a Manresa els que han tingut d’assumir l’allotjament d’aquestes persones. Sabent del cert que l’Administració no ha estat a l’alçada no podem entendre ni compartir que en aquesta actuació no es contempli augmentar immediatament el parc d’habitatges destinat a emergències.

Sobre els bancs i la dificultat de fer efectives les multes La setmana passada el regidor Calmet i la cap de secció jurídica d’habitatge de l’Ajuntament es van reunir amb els grups municipals per exposar com estava el procés de regularització d’habitatges buits en situació anòmala. Fins al moment s’han obert 25 procediments sancionadors a 25 entitats bancàries diferents, la complexitat de tots aquests processos i el poder que tenen els bancs amb uns serveis jurídics dedicats exclusivament a aturar les demandes de l’administració ens trobem que un any i dos mesos després que s’anunciés que es començaria a multar els bancs només s’hagi aconseguit misèria. I la misèria és 11.000 euros del Banc Sabadell. I aquí el que se’ns diu i se’ns repetirà des de l’equi de govern és que l’objectiu no és multar sinó recuperar pisos. Molt bé, d’acord:

A la diagnosi del pla (pàgina 106) → “Des del 2013 l’Ajuntament està treballant amb les diferents entitats bancàries de la ciutat per a que ofereixin pisos de lloguer social. Durant els últims anys i fins al moment s’ha aconseguit un total de 23 habitatges de lloguer social a disposició d’usuaris de serveis socials.” I dels 23 habitatges recuperats podríem parlar de quines són les condicions amb què s’han recuperat, perquè els bancs segueixen sent els propietaris d’aquests pisos i ja veurem que passa a 5 anys vista amb aquests pisos.

Així doncs, des de l’any 2013 fins al 2017, quatre anys. Dels 716 habitatges dels bancs se’n han recuperat 23. És a dir, un 3,21%.

Quatre anys, 23 habitatges i 11.000 euros dels bancs. Això és el que s’ha aconseguit fins al moment. En relació a això:

Actuació número 14 → Procés sancionador a grans tenidors sobre habitatges desocupats. Segons el Pla els objectius d’aquesta actuació són (entre d’altres): “Garantir la funció social de la proietat mitjançant l’ús adequat dels habitatges” “Estimular l’ocuipació del parc vacant propietat de les entitats financeres”. Clar aquí veiem novament com els objectius són ambigüs, es parla “d’estimular” però no hi ha cap mena de previsió del nombre de sancions que s’aconseguiran, ni estan quantificades…En definitiva, no hi ha cap previsió dels diners que es podran aconseguir de sancionar els bancs.

Actuació número 16Mediació amb grans tenidors per la cessió d’habitatges a disposició de lloguer social. Aquí els objectius són: “Incrementar el nombre d’habitatges de lloguer social” “Estimular l’ocupació del parc vacant” “Complementàriament, fomentar la millora i manteniment del parc residencial”. En aquesta actuació veiem, novament, que els objectius tornen a ser ambigüs i que no estan quantificats. “Incrementar”, “estimular” però no es parla d’un nombre concrets de pisos a recuperar dels bancs. Per tant, novament veiem que no hi ha concressió, ni una senzilla estimació dels resultats que es pretenen aconseguir amb aquesta actuació.

La CUP creiem que els objectius han d’estar quantificats sinó les bones intencions de les actuacions queden en paper mullat i el què ens queda són les xifres que hem tingut fins ara: 11000 euros de la multa al Banc Sabadell i 23 habitatges recuperats dels banc des del 2013.

Potser seria convenient valorar si realment val la pena dedicar tants esforços humans i econòmics per aconseguir el què s’ha aconseguit. Sabent del poder dels bancs, sabent que l’Administració ha arribat on ha arribat i difiícilment arribarà més enllà.

Sabent que amb la seva legalitat no tenir res a fer com demostren aquests resultats, potser caldria replantejar-se objectius. Potser el què caldria és donar suport jurídic i logístic i destinar esforços en l’assessorament d’aquelles entitats i persones que, al marge d’una llei que no ens representa i que sempre afavoreix els poderosos, aconsegueixen la cessió forçosa de pisos per cobrir les necessitats d’emergència habitacional de moltes manresanes i manresans.

Perquè la legalitat està feta a la seva mida, però davant d’aquesta hi ha el sentit comú i la legitimitat d’aquestes entitats i persones que no permeten que cap manresana ni manresà dormi al carrer mentre els bancs tenen 716 pisos buits a la ciutat. Uns bancs que, no oblidem, han estat rescatats amb milions i milions de diners públics. Per tant, legitimitat total i absoluta a recuperar de forma forçosa els pisos de les entitats financeres.

Per acabar…

Avui s’aprovarà un pla d’habitatge a una ciutat amb 7914 habitatges buits i amb més de 3400 manresanes i manresans que pateixen d’emergència habitacional. L’any 2009 la CUP vam fer una campanya que denunciàvem que Manresa tenia un problema greu amb l’habitatge. El cartell d’aquella campanya, podria ser plenament vigent si no fos perquè hores d’ara ja no parlem d’1 de cada 5 pisos buits sinó d’1 de cada 4. I no parlem de gairebé 7000 pisos buits sinó de gairebé 8000. En aquell moment ja dèiem que a la ciutat hi havia prou habitatges per a tothom i el què calia no era construïr més sinó abaixar els preus, fomentar el lloguer i combatre l’especulació. Han passat més de 8 anys des d’aleshores, en fa 6 que Convergència és al govern i la situació no ha millorat. Fidels al que denunciàvem en aquell moment i veient que les nostres reivindicacions segueixen vigent avui la CUP de Manresa votarà en contra del nou pla local d’habitatge.