Al poble el que és del poble, article del Jordi Masdeu

Els ajuntaments ofereixen un grapat de serveis a la ciutadania, alguns d’essencials i d’altres que no ho són tant. L’ajuntament de Manresa, per exemple, s’ocupa de l’abastament d’aigua, la recollida d’escombraries i l’enllumenat, però també de gestionar el mercat, de cuidar els jardins, de programar teatre i fins i tot de gestionar gimnasos. L’ajuntament no gestiona tots els serveis de la mateixa manera. Dels que he esmentat, alguns els gestiona directament (mercat), d’altres a través d’empreses municipals (aigua i teatre) i la majoria a través de concessions (escombraries, enllumenat, jardins, gimnasos).1455542551_737282_1455542729_noticia_normal

Una concessió vol dir que l’ajuntament contracta una empresa externa (sovint grans companyies) perquè ofereixi el servei a canvi d’una compensació econòmica. Així doncs, un seguit de serveis municipals, que haurien de servir només els interessos de les manresanes, acaben sent un vehicle d’enriquiment per als accionistes de les grans empreses forànies.

Aquest procés d’externalitzacions és força nou, ja que abans l’ajuntament oferia la majoria de serveis directament. Les diferents onades privatitzadores van anar laminant la intervenció pública, i a Manresa la majoria de serveis són concessionats. Tot i això no tot es va privatitzar, i a Manresa conservem 3 empreses municipals, que s’ocupen de gestionar l’abastament d’aigua (Aigües de Manresa), els equipaments escènics (MEES) i la rehabilitació del Centre Històric (Fòrum). Les dues empreses que s’han mantingut fidels al servei públic funcionen bé i donen un bon servei a les manresanes (millorable, òbviament), mentre que l’empresa que va oblidar la seva vocació pública i va entrar al joc de l’economia de mercat arrossega un enorme deute.

A la CUP estem convençuts que per poder oferir els serveis públics que la ciutat necessita cal acabar amb les concessions a empreses privades, que s’enduen una part del benefici que hauria de revertir en les manresanes que, no ho oblidem, són les que paguen els serveis. Exemples com l’aigua i el teatre demostren que la gestió pública no només no empitjora, sinó que de fet millora, la qualitat del servei. En aquests temps foscos s’albiren pocs motius d’orgull manresà, però sempre ens quedaran Aigües de Manresa (una empresa líder al sector i referent al país) i el Kursaal, una experiència de gestió pública i comunitària que enguany farà 10 anys convertida en un mirall per a les iniciatives culturals del país.

La gestió pública funciona, garanteix un servei just i de qualitat, i no té sobrecost respecte a la gestió privada. Que esperem, doncs, a recuperar la gestió de les escombraries, de l’enllumenat o de la jardineria? Perquè seguim contribuint a l’enriquiment de grans empreses quan podríem dedicar els mateixos diners a la millora del servei, a reduir-ne les taxes o a alliberar recursos per a serveis socials? La solució rau en la remunicipalització o, per ser exactes, en la recuperació de la gestió pública. En poques paraules, cal tornar al poble el que és del poble.

Article aparegut el 9 de febrer del 2017 al diari Regió 7

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s