Aigües de Manresa i Europa, article de Jordi Masdeu

logo-amsaBrusel·les cau molt lluny, Estrasburg no sabem gaire per on para, i les lleis europees rarament surten a les notícies. Pot semblar que, a part d’omplir les butxaques i de servir com a pre-jubilació dels polítics més mediocres, el Parlament Europeu és una cosa inútil.

Però no, el Parlament Europeu fa feina, i les seves lleis, les directives, tenen una influència molt més gran de la que ens pensem. De fet, a dia d’avui, són tan o més importants que les lleis dels estats, sobretot pel que fa a les qüestions econòmiques i socials. En poques paraules, quan es fa una directiva, els països membres han d’adequar la seva legislació al que diu Europa; si no ho fan dins del termini, la directiva s’aplica directament (queda transposada). Per tant, el que es decideix a Europa importa, i molt.

Un exemple molt clar del que explico és el que ha obligat a canviar els Estatuts i la manera de funcionar d’Aigües de Manresa (juntament amb la LRSAL, la llei recentralitzadora del PP). Fins ara, Aigües era una empresa municipal, propietat en exclusiva de l’Ajuntament de Manresa (i per tant, de totes les manresanes). Com sabreu, ara serà propietat, també, del Consell Comarcal, de la Mancomunitat pel Sanejament, i de diversos ajuntaments de la comarca. No m’entretindré a explicar els canvis, però sí que voldria explicar-ne els motius.

Bàsicament, l’origen de tot plegat és la directiva 24/2014 sobre concessions, que està transposada (és d’aplicació) des del 18 d’abril del 2016. Com en la majoria de casos, es tracta d’una directiva liberalitzadora, que amb l’excusa de la competència dificulta cada vegada més la gestió pública dels serveis. De fet, la mateixa directiva, ja en el preàmbul, ho diu ben clar: l’objectiu és «aconseguir la liberalització i l’expansió del comerç mundial». Per fer-ho, la llei posa molt difícil que les administracions puguin adjudicar contractes a empreses públiques (els límits queden marcats a l’article 12), i això és el que ha motivat els canvis a Aigües de Manresa.

Per sort, Aigües i l’ajuntament de Manresa han estat capaços de trobar mecanismes per minimitzar l’impacte de la directiva, i de moment hem salvat la gestió pública de l’aigua. De fet, a la CUP estem convençuts que els canvis fets a l’empresa poden ser positius, ja que comportaran una major qualitat democràtica en els processos de presa de decisions, i això sempre és bo.

Aquest cop ens n’hem sortit, però les pressions liberalitzadores no s’aturaran mentre la Unió Europea segueixi sent una joguina en mans de les grans companyies, que posen els seus beneficis empresarials per sobre dels interessos de la població. Dins d’aquesta lògica cada cop serà més difícil, si no impossible, fer una gestió pública dels serveis, fins i tot dels més essencials (ho veiem també en els serveis funeraris). I això, és evident, perjudica les classes populars i beneficia les grans empreses. La UE ens impedeix gestionar el que és públic amb criteris públics. Així doncs, de què (i a qui) serveix?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s