Discurs de la CUP al ple de constitució de l’Ajuntament

jordi2

Aquest és el discurs complet que la CUP va llegir al ple de constitució de l’ajuntament de Manresa el mes de juny del 2015.

Bon dia a totes i a tots. Per començar aquesta legislatura, volem deixar constància de la nostra satisfacció per la desaparició de la PxC, un partit feixista que durant 8 anys ha avergonyit aquest ple i tota la ciutat. La lluita contra el racisme institucionalitzat ha funcionat, i ara cal assegurar-se de que el missatge d’odi i desigualtat no torni a aparèixer entre aquestes parets. Més enllà d’aquesta feliç constatació, aprofitem aquesta primera intervenció per deixar clar que, tal i com hem explicat en profunditat durant la campanya, a la CUP tenim molt clares quines han de ser les prioritats per a aquesta legislatura: priorització absoluta de les necessitats bàsiques, lluita contra el drama de l’habitatge i municipalització de serveis. Aquests seran els nostres cavalls de batalla, sense oblidar altres temes que a la CUP sempre hem defensat: auditoria del deute, participació i transparència, feminisme, lluita per la independència i suport als moviments socials.

Aquestes prioritats de legislatura van ser les que van inspirar el documents de mínims que vam fer públic i que vam fer arribar a la resta de Grups Municipals. Aquests 16 punts seran la nostra guia durant la legislatura, ja que creiem que són la garantia del canvi, l’eina per aconseguir anar més enllà i canviar les dinàmiques polítiques i socials d’una ciutat que, hores d’ara, no sap on va. Som conscients que, des de l’oposició, serà difícil implementar les nostres propostes, però podem assegurar que farem tot el possible per a aconseguir-ho, com hem fet els darrers 8 anys, amb la presentació i seguiment de mocions, amb la fiscalització de l’actuació de l’equip de govern i amb el suport als moviments socials que, actualment, són els que millor lluiten contra les desigualtats i les injustícies.

Com hem fet fins ara, treballarem perquè les entitats de la ciutat vinguin al ple a defensar les seves idees, les seves mocions i les seves necessitats, ja que estem segurs que la mobilització popular és indispensable per la construcció d’una ciutat millor. Ara som tres regidores a l’ajuntament, però som moltes més a fora per lluitar i per garantir el canvi imprescindible. Hem passat de 471 vots, l’any 1991, a més de 3.000, i ara ja som la principal força d’oposició a la ciutat. Som conscients de la nostra responsabilitat, i per això garantim treball i lluita, i un compromís absolut en la lluita contra les desigualtats i les injustícies.

Com hem explicat, som conscients de la nostra força, i sabem que no tenim opcions de governar la ciutat. L’elecció de l’alcalde ja està assegurada, i com que no ens sentim representades per la proposta majoritària, hem decidit en assemblea donar el nostres vots a persones que simbolitzin les lluites socials de la ciutat, ciutadanes invisibilitzades amb una història digna de ser coneguda:

Joana Picoy, una de les protagonistes de la vaga de la fàbrica Nova de l’any 1946. Després d’anys de reclamacions, les treballadores es posaren en vaga per defensar els seus drets. Al cap de 6 dies la Guàrdia Civil va tancar les treballadores a la fàbrica, però elles es van seguir negant a treballar. Al setè dia, l’empresa va cedir, i les treballadores van aconseguir assegurar les seves demandes.

Mustapha El Marrakchi, manresà que va morir amb 34 anys en estranyes circumstàncies i sota custodia policial l’any 2011. El Musta va ser detingut en una d’aquelles identificacions selectives que diuen que no existeixen. Era manresà com qualsevol de nosaltres, però s’havia d’amagar dels controls policials per no ser deportat. Segurament, si el Mustapha fos viu, a dia d’avui, seguiria sent un manresà de “segona”, i per tot això el proposem com a alcaldable.

Antònia Guitart i Orriols, dona obrera nascuda l’any 1888, va venir a viure en un pis del barri del Guix al 1925. Des de la reraguarda de casa seva va fer suport a la lluita antifranquista dels anys 40 i 50. Treballava conjuntament amb tota la família portant menjar als punts per on havia de passar el seu fill conduint els grups de trànsit cap a les muntanyes. L’any 51, quan buscaven en Marcelí Massana a casa seva, van empresonar a tota la família. A finals de la dècada dels 50 va morir de càncer. Els tant els seus fills com el seu nét, varen seguir lluitant des de les files de la CNT.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s