Conclusions de l’assemblea oberta del POUM

941262_550719861655696_597650448_n

Breu resum de l’assemblea oberta oberta sobre el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del passat divendres 26 de juliol de 2013, a l’Ateneu la Sèquia.

L’assemblea es divideix en tres parts explicatives:

  1. Què és l’urbanisme?
  2. Quina evolució ha tingut l’urbanisme a Manresa?
  3. Quins són els continguts de l’Avanç de Pla?

(en color, les aportacions de les persones assistents)

1) Què és l’urbanisme?

-L’urbanisme té com a objectiu agafar la ciutat i posar-la al servei dels ciutadans. Així doncs, tal com diu en Jordi Borja, és inequívocament d’esquerres, perquè és la manera de contrarestar l’especulació i la idea que tothom qui tingui els mitjans faci el que vulgui amb la ciutat.

-L’urbanisme explica l’estructura social d’una població, i explica l’evolució històrica de les diverses classes socials en un territori concret.

-Cal tenir clar que la ciutat és un bé comú i que les actuacions urbanístiques han de tenir en compte les necessitats de les persones que hi viuen. Però sobretot la ciutat és un bé comú per a qui no té res més que la ciutat (que no disposa de la capacitat d’escapar-se a la segona residència, de viatjar, etc). D’aquest raonament en surt la idea del salari indirecte: la qualitat de l’espai on vius, si disposa d’equipaments, si és bonic, és una manera de complementar la teva qualitat de vida.

2) Quina evolució ha tingut l’urbanisme a Manresa?

  • Manresa es comença a formar al voltant del Puigcardener, el que és l’actual Parc de la Seu. Aquest fet -i una orografia complicada- marcaran inevitablement el creixement de la ciutat, perquè el creixement no serà concèntric (al voltant del nucli antic), sinó que el nucli inicial quedarà en un extrem.
  • La primera ciutat es construeix dins el perímetre de la Muralla, i a partir del segle XIV s’eixampla cap a l’actual plaça Valldaura i Sant Domènec (formant la totalitat del que coneixem avui com a barri vell). També es consoliden creixements cap a Valldaura i les Escodines.
  • La propera transformació vindrà de la mà del naixement d’una nova classe social a partir del desenvolupament del capitalisme entre els segles XVII i XVIII: la burgesia (primer manufacturera, després industrial). Les seves activitats giraran, sobretot, a partir dels negocis de l’alcohol (aiguardent) i les indianes (tèxtil). Posteriorment, el paisatge de la ciutat canviarà amb el desenvolupament industrial, amb la construcció de les fàbriques al voltant del riu, entre els segles XVIII i XIX.
  • A mitjan segle dinou, la burgesia manresana marxa del barri vell i es trasllada al Passeig i el Poble nou. La demanda de mà d’obra fa que el barri vell s’ocupi del nou proletariat, vingut de pagès.
  • La burgesia construeix una “nova” ciutat que demostri el poder de la seva classe i la seva posició privilegiada en l’estructura social, però també apostarà per la millora de l’espai públic i d’algunes infraestructures per a la nova classe obrera. Així doncs, a finals del XIX, davant la incapacitat del barri vell d’absorbir tota la població nouvinguda, els amos de les fàbriques impulsen els primers habitatges socials, per la por al creixement de les reivindicacions obreres i per oferir bones condicions de feina i atreure més mà d’obra.
  • La Segona República no té temps de desenvolupar Habitatge de Protecció Oficial des de les institucions, però sí que dedica bona part dels esforços a crear equipaments i fer obres de millora de les condicions de vida de les classes populars (escola Renaixença, cobriment del torrent de Sant Ignasi).
  • La tasca de fer HPO, doncs, recaurà en el franquisme. Les actuacions de l’administració franquista són determinants per entendre la ciutat tal com és ara: es creix de forma dispersa, bàsicament per motius de clientelisme i interessos privats; es fan pocs equipaments i les noves construccions no solen gaudir dels serveis bàsics; les urbanitzacions es fan a corre-cuita.
  • Els primers anys del postfranquisme el moviment veïnal pressionarà per endreçar la ciutat, posar equipament necessaris, i es redacta el primer Pla General, que defineix on es pot construir i on no amb criteris socials. Malgrat això, aquest primer document dóna per descomptat que la ciutat sempre haurà de créixer, i que caldrà endreçar aquest creixement.
  • Així doncs, 15 anys enrere, la ciutat presenta aquest paisatge:
    • un barri vell degradat i excèntric (situat en un extrem),
    • poc espai verd
    • espai públic dominat pels cotxes
    • el creixement ha ajuntat Manresa, a la pràctica, amb Sant Joan, Santpedor, Sant Fruitós, però no hi ha cap instrument de planejament supramunicipal.
    • dispersió de polígons industrials.
  • El boom immobiliari i l’augment de recursos per part de l’Ajuntament podrien haver suposat una oportunitat perquè Manresa resolgués els seus mals endèmics, i apliqués una manera de créixer diferent. S’opta, però, per treure activitat del Barri Vell (la Fub fora, l’Escola Oficial fora…) i hi ha una obsessió pels aparcaments (que esdevenen cars i poc utilitzats).

El que ha reclamat la CUP històricament és:

  • més equipaments
  • més espais públics
  • que no es creixi més enllà de la ronda
  • que la relació entre l’anella verda i el nucli urbà sigui molt més tova
  • més bona connexió amb les zones verdes de la ciutat
  • potenciar el transport públic (millora del servei Renfe a Barcelona, connectar els Catalans amb els pobles del costat de Manresa)
  • planificació supramunicipal a nivell, com a mínim, del Pla de Bages.

3)Quins són els continguts de l’Avanç de Pla?

a. Mobilitat exterior (com es comunica la ciutat amb l’exterior)

  • Cotxe: la millor de la comunicació amb Barcelona no passa per desdoblar la C-55, sinó aprofitar l’autopista
  • Bicicleta /vianants: millora de la connexió amb l’Anella Verda, Sant Joan i Sant Fruitós. Reforma de la carretera vella de Barcelona per a millorar la seguretat de vianants i bicicletes (lligat amb el futur Parc de la Cova)
  • Tren: Renfe: Nova estació al Congost (mantenint l’actual al costat del riu), per a fer que la gent de la comarca aparqui allà (en un aparcament habilitat) i pugui agafar la Renfe sense haver d’entrar a Manresa. Els Catalans: mantenir el baixador del Primer de Maig (parlen de moure’l uns 50 metres per facilitar la mobilitat dels cotxes cap al Passeig, això no es veu necessari). Moure l’estació d’autobusos i Manresa Alta a la Plaça Prat de la Riba (al pont de ferro), amb la lògica de connexió amb la comarca.
  • El tren-tram no hi és esmentat.

b. Parcs exteriors: El Pla marca 3 parcs estratègics

  • Parc de la Cova: Parc de la Seu, La Cova i Santa Caterina, arribant a Can Poc Oli i aprofitant les fàbriques del riu.
  • Parc de l’Agulla: ampliar-lo.
  • Parc del Cardener: comprèn la zona esportiva del Congost i l’espai que toca amb Sant Joan i la Pirelli, per acabar-ho d’unir a Manresa. Preveu una piscina d’estiu al costat del riu.

c. Centre urbà territorial (lligat amb la dèria de l’Ajuntament per la capitalitat de Manresa)

      • Eix Comercial: traçat comercial circular que comprengui el Passeig, la Fàbrica Nova, Sobrerroca, Plaça Major, Sant Miquel, La Plana, Carrer Born, Sant Domènec. En aquesta lògica, el Conservatori seria un “tap” per al desenvolupament d’aquest eix, cosa que és molt qüestionable. A més a més, aquest recorregut depèn massa del futur de la Fàbrica Nova, seria molt més senzill que el recorregut fes drecera i inclogués la carretera de Vic (sempre i quan es compleixin les propostes de restringir-hi el trànsit de cotxes, s’eixamplessin voreres i el transport públic fos prioritari)
      • Conservatori: sobre la “molèstia” o no que causa, es diu que el principal tap que impedeix una bona connexió entre el Passeig i Sant Domènec i el Born són els cotxes. A més a més, hi ha elements de caràcter patrimonial que s’haurien de conservar, i els usos culturals que té en aquest moment no poden ser ubicats en cap altre lloc. El Pla proposa traslladar el Mercat de Puigmercadal al Conservatori convertint-lo, conjuntament amb altres botigues, en un altre espai. A l’espai deixat pel mercat, hi hauria nous equipaments.
      • Bus urbà: es proposa autobusos llançadora cada 10 minuts per articular la mobilitat al centre (Congost -carretera de Cardona/Vic-Bonavista). Per això es fa imprescindible que a l’eix Carretera de Vic-Cardona hi hagi molta menys presència de cotxes i que, com a mínim, hi hagi un carril bus. També la millora de l’accessibilitat amb els polígons de Sant Fruitós.
      • Trasllat dels Bombers: el Pla proposa eliminar el Palau com a recinte firal i portar-hi els Bombers, la Policia Local (hauria de seguir una oficina d’atenció ciutadana a la Florinda, com a mínim) i Protecció Civil. Es construiria un nou Pavelló al Congost, amb usos esportius prioritaris, però amb usos firals 4 o 5 cops l’any -Campi qui jugui, Ecoviure, Fira Cuida’t, etc) (dubtes sobre aquest nou pavelló i la seva viabilitat, per tenir usos firals hauria de ser molt i molt gran)

d. Entorn natural

      • Anella Verda: es parla de millorar la connectivitat de la ciutat amb l’Anella Verda i millorar-la, però es diu que no té prou valor genèric per a protegir-la com a tal. Es podria apostar per una protecció tipus PEIM per a la riera de Rajadell. La protecció és un reclam, dóna visibilitat, però també caldria veure com es fan compatibles els actuals usos agrícoles amb la protecció. Malgrat això, la protecció només d’algunes parts pot ser perillosa, perquè sol anar en detriment de les àrees no protegides. També veure si hi ha algun tipus de protecció adient per les aus a la zona del Parc de l’Agulla.
      • Parcs interurbans: – Parc de l’Alcoholera: treure l’estació d’autobusos i convertir aquella zona en el Parc interurbà de l’Alcoholera (davant del Gimbe).
      • Parc del Puigberenguer: s’afirma que no és del tot municipal i que l’Ajuntament no té recursos per a comprar-ho.
      • Parc del tossal dels Cigalons: canviar alguns usos per tal d’ampliar-lo, deixant-hi construir una mica.
      • Parc de Puigterrà: millorar-lo
      • Parc de les Saleses: per haver fet malament el Pla anterior, l’Ajuntament haurà de pagar 11 milions d’euros que no es corresponen ni molt menys al valor del terreny.
      • Parc de la Sagrada Família: aprofitar un ramal de la Sèquia (darrere l’escola Ítaca)
      • Parc de la Balconada-Sant Pau: parc perimetral que inclou el parc actual de la Balconada i l’amplia per la banda de Sant Pau.Altres idees interessants que presenta l’avanç de Pla:– Projecció de creixement fins al 2025: arribar als 81.000 habitants (es plantegen 3 escenaris, i un és de decreixement, que podria contemplar enderrocs)– Supressió de l’ARE– Reducció del sòl de reserva– Posar en circulació l’estoc de reserva actual, primer ocupar els pisos buits.

e. Centre històric

      • Reutilització i rehabilitació
      • Estructures difuses: no fer grans edificis, repartir la dinamització que suposen pel barri.
      • Estructures culturals, d’allotjament i socials: Sala de la Plana, Fàbrica de l’Aranya, Ateneu de les Piques, Sala Ciutat. L’edifici Amigant (actual Ateneu la Sèquia) es contempla com a espai d’allotjament (una mena d’alberg- hotel -el dubte és si és l’alberg de peregrins de què parlen per al 2022)
      • Trasllat de l’Escola Oficial d’Idiomes al barri vell.
      • Turisme
      • Àmbits d’estudi:
      • -illa del carrer del Balç
      • -àmbit del carrer de la Mel
      • -el Puigmercadal
      • -C/ Arbonés
      • -Barreres/ Sant Francesc
      • -Convent de les Caputxines
      • -Amigant
      • -C/ Mel /Cirera
      • -Vallfonollosa / Seu
      • -Sant Domènec

f. Autobús interurbà: el Pla contempla la millora de la connexió entre Sant Joan, Manresa i Sant Fruitós. També fer una línia de circumval·lació interna (semblant a la línia perimetral actual). Caldria repensar el tema del bus urbà: cal mirar-ho des d’un punt de vista de rendibilitat econòmica, només? Cal canviar els mitjans (autobusos més petits adequats al volum de passatgers i als carrers estrets de la ciutat, una flota de furgonetes i taxis)? Cal facilitar el transport públic dificultant-ne el privat, hi ha d’haver zones preferencials per a l’autobús, cal restringir el trànsit de cotxes al nucli històric.

g. Itineraris per vianants: definició d’itineraris, voreres amples, consolidació del carril bici.

h. Centres de barri: el Pla contempla que a cada barri hi hagi un espai central dedicat als usos comunitaris.

i. Àmbits d’estudi de mobilitat:

– Pont de la Carretera de Cardona (caldria que només fos per a vianants i bicicletes, tot i que l’equip redactor preveu també un carril bus i un sol carril per als cotxes)

– Bonavista: sense tirar res més, fer-hi una rotonda que distribuís el trànsit.

– Avinguda dels Països Catalans: allargar el vial i fer-lo arribar fins a la rotonda dels Dolors.

– Passeig del Riu: planteja algun canvi més, però és complicat.

Aquest Pla s’ha d’anar debatent durant aquest proper any. Cal fer pressió perquè el procés de debat sigui realment participatiu. Caldrà, a més a més, molta pressió ciutadana i política per a fer-lo complir. Lligant-ho amb el referèndum del Conservatori, una possible proposta seria fer un referèndum que inclogués els 15 temes més rellevants del Pla). Caldria, també, activació ciutadana, en forma d’assemblees i en col·laboració amb les AVV, per a debatre les propostes del Pla i fer propostes de millora.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s