Posicionament de la CUP Manresa sobre la remodelació de la zona blava

La història de la Zona Blava a Manresa és una història ben trista i (de moment) sense final feliç. A la majoria de ciutats catalanes i europees, la zona blava és una eina al servei de la mobilitat, un instrument per a aconseguir un objectiu tant evident com imprescindible: limitar l’aparcament, i en conseqüència la circulació, dels vehicles de motor privats. Qui recordi com era el centre de Barcelona fa una vintena d’anys podrà fer la comparació amb l’actualitat, i constatar el canvi gegantí que ha experimentat la mobilitat gràcies, sobretot, a la instauració de zones de pagament a tots els carrers del centre.

A Manresa, però, el camí ha estat ben diferent. A Manresa, el tripartit (PSC, ERC i ICV) va decidir que la zona blava no seria una eina de mobilitat, sinó que seria un instrument econòmic, una eina extractiva que serviria per pagar les faraòniques obres de la plaça de la Reforma. I encara estem pagant aquesta decisió. L’estem pagant, literalment, perquè encara és vigent el contracte amb Eysa, i tot i tenir una de les zones blaves més cares, com a ajuntament no només no en traiem res sinó que encara hem de pagar cada any uns diners extres a l’empresa. I l’estem pagant, indirectament, perquè no podem disposar lliurement de la zona blava com a eina per gestionar la mobilitat.

La decisió del tripartit, a més, ha fet que les manresanes i manresans hagin vist sempre la zona blava, naturalment, com un instrument recaptatori, i no com el que hauria de ser, una eina de millora de la qualitat de l’espai públic. Totes som conscients que els únics que realment es beneficien de la zona blava són els accionistes d’Eysa, i això fa que sigui un mecanisme impopular. Si la zona blava passés a gestionar-se des de l’ajuntament, si es municipalitzés el servei, de ben segur que la visió de les manresanes canviaria.

La municipalització, a més, comportaria una sèrie de beneficis addicionals. La gestió pública permetria, per exemple, que els beneficis generats revertissin a la ciutat, i es podrien dedicar, entre d’altres coses, a millorar la xarxa de transport públic, una xarxa ja prou útil però clarament millorable. D’altra banda, la gestió municipal permetria un major control democràtic sobre el servei i una major capacitat d’incidència sobre la mobilitat a la ciutat. A més, la gestió directa permetria la creació de noves zones verdes d’estacionament només per a veïnes, als barris on no hi ha possibilitats d’aparcament.

La CUP, com a organització de l’esquerra transformadora, té molt clar que el canvi de model és imprescindible, i el canvi passa també per la transformació de la mobilitat a les ciutats. I aquesta transformació significa, bàsicament, el canvi d’un model cotxe-cèntric a un model basat en el transport públic, la bicicleta i els vianants. Evidentment, cal dedicar molts esforços, encara, a la promoció del bus i de la bici, però el primer que cal, com demostren la majoria d’experiències a d’altres ciutats, és limitar la presència dels cotxes. Sense limitar la circulació i l’aparcament de cotxes no hi haurà canvi en la mobilitat, i sense el canvi de la mobilitat no hi ha canvi de model possible. Les conseqüències ja les sabem: pèrdua de qualitat de vida, contaminació i canvi climàtic.

Per tot plegat, al passat ple municipal, la CUP Manresa es va abstenir a la votació sobre el canvi de la concessió de la zona blava, perquè creiem que la gestió actual del servei és incorrecta però som conscients que la zona blava és una bona eina per a la gestió de la ciutat. Per això, a la Trobada Municipalista prèvia al ple es va decidir que no hi votaríem a favor perquè no podem justificar l’abús del contracte amb Eysa, i no hi podíem votar en contra perquè no estem en contra de la zona blava com a instrument de millora de la mobilitat.

Com ha quedat clar, Manresa no ha fet bé els deures pel que fa a la mobilitat, i tenim molts reptes pendents. Però la transformació és imprescindible, el canvi climàtic és un fet i totes les ciutats del món estan prenent mesures dràstiques per reduir l’ús dels cotxes. Barcelona, Madrid, París, Londres, a tot arreu es limita no només l’aparcament, sinó fins i tot la circulació de vehicles privats. A Manresa no en podem (ni en volem) quedar al marge, i la zona blava és una (petita) primera passa en aquest camí. Cal canviar el model, cal municipalitzar, cal millorar el transport públic i cal fer una xarxa de carril bici digna de tal nom. Però cal, també, zona blava municipalitzada.

Anuncis